Hola, bon dia de nou a tots i feliç dilluns i feliç inici de setmana, la tercera del mes i la setzena de l'any. La treva acordada entre els Estats Units i Israel per una banda, i l'Iran de l'altra, es manté amb prou feines, però es manté… Serà el preludi d'un alto el foc definitiu? Què els déus ho permetin! El Déu de les tres religions, que és el mateix per a totes tres, vull suposar que s'alegraria de veure els seus fills enfrontats fent la pau. Amen, inshallah, shalom… Anem amb les entrades del bloc d'avui. La primera, de la historiadora de l'art Mónica Bello, ens parla que la capacitat de les teories per fer-nos veure allò que sembla absent, i que pot modificar el món, no passa sempre per descriure allò visible; de vegades, consisteix a crear les condicions perquè alguna cosa sigui possible, i, silenciosament, emergeixi. La segona, un arxiu del bloc del 16 d'abril de 2017, estava escrita per Javier Marías i ens parlava de la complexitat de les traduccions: Cap no parlem d'una sola manera, deia, ni posseïm un lèxic tan limitat (malgrat que avui es tendeixi a reduir al màxim el de tot el món) que no puguem recórrer a diferents. El poema del dia, a la tercera, segueix la sèrie dedicada a l'horror de les guerres; el d'avui es titula Explico algunes coses, i és del poeta xilè, i premi Nobel de literatura Pablo Neruda. La quarta, com sempre, són les vinyetes d'humor, i per acabar, com cada dia, El sabor del cafè de totes les tardes i els especials de la nit, si n'hi hagués, d'haver-hi, com les meigas en aquesta vella terra que és Espanya, n'hi ha. Tamaragua, amics meus. Ens veiem demà si la deessa Fortuna així ens ho permet. Sigueu feliços, us ho prego: us ho mereixen. Petons. Els vull. HArendt
ENTRADA NÚM. 10240
No hay comentarios:
Publicar un comentario